On acudisc amb un adult si encara no tinc un diagnòstic?

La pèrdua d’autonomia en un adult pot vindre de manera sobtada o molt poc a poc, tant en un cas com en l’altre, la necessitat és la mateixa: Saber i conéixer què està passant.

 

Per això el primer pas sempre serà el servei mèdic, bé amb els professionals de medicina familiar o amb els professionals sanitaris de l’àmbit hospitalari, siguen públics o privats en funció de la nostra cobertura sanitària.

 

Normalment des de medicina familiar, si la situació requereix d’una visió especialitzada ens remetran als serveis que consideren poden ajudar-nos per a concertar un diagnòstic més ajustat a la nostra situació.

 

El ben cert és que el sistema, necessita d’un «diagnòstic professional» que ens permeta l’accés a tots els recursos que s’han anat articulant per a l’atenció de les persones i la promoció de la seua autonomia. Aquest sempre serà el primer pas.

 

Hi ha casos en què arribar al diagnòstic és un ardu camí. A vegades les persones es neguen a acudir als serveis mèdics, altres vegades els professionals actuen de barrera per mil circumstàncies, malgrat això, hem de buscar suport i aliances per a arribar a un bon port. Si et trobes en esta situació, pots acudir als departaments de Treball Social tant de Sanitat, com de Serveis Socials. Potser d’aquesta manera es pot valorar alguna estratègia per a aconseguir un diagnòstic, si realment existeix.