Estava recordant quan era xicoteta. Si, papà, vaig llegir els teus llibres després de tu, vaig aprendre l'emoció d'un partit de tenis, me vas comptar les teues històries de futbolista, i me vas ensenyar els anares de joc, els penalties, i a vibrar amb cada gol.
Estava recordant el teu amor per la música, amb el que jo vaig nàixer, i mentres recorde escolte eixes melodies que t'agraden tant.
"Em ve a la ment la teua frase que " l'educació no ocupa lloc ", i vas ser tan educat sempre, i encara hui ho eres, quan em dius i em repetixes cent vegades que em vols molt i que sóc la xica més bonica del món, altres vegades sóc la xica més bonica d'Europa, i altres sóc la xica més bonica de.... I ací et quedes, però jo continue agraint eixes paraules tan belles."
Ara t'ho recorde jo, i et repetisc diàriament que mai has d'oblidar que eres el millor papà del món, veritat?
I així passem els dies, quan la vida em permet dedicar-te temps, i a vegades em resulta impotent no saber organitzar-me perquè eixe temps siga més llarg.
I a vegades m'enfade, em pose nerviosa, però no és amb tu, és amb mi o no sé amb qui, però m'has de perdonar i no demanar-me tu perdó diàriament, perquè no has de fer-ho, no tinc res a perdonar-te, només he de voler-te cada dia mes.
I a vegades la vida se'm resistix un poc, i em va costar molt acostumar-me a veure't ara, i seguisc sense fer-ho, però treball en això, i és que ja saps que porte quasi tota la meua vida organitzant-me, però ho aconseguiré, encara no es com perquè ara no tinc temps de pensar en això.
Escric estes lletres pensant que quasi és hora ja de preparar-te el sopar, i encara tinc milers de coses que fer, però la música em diu que " tranquil·la ".... perquè cada segon que deixalla a intranquil·litzar-me m'urgix utilitzar-ho per a l'important.
I ara ja no podem parlar d'eixes qüestions que t'agradaven tant, de quan anaves al col·legi, dels iaios, i d'eixes coses quotidianes que vivim amb els seus pros i els seus contres, perquè només tens ganetes de gitar-te i descansar, i a vegades això em pot....
Açò és una carta per a tu, i per al món, i per a aquells de qui la vida es riu, i com es divertix.... Però no coneix la nostra força, i ens farem amics d'ella, perquè ens facilite l'amor, la pau i l'empatia.
Ara ja no podem parlar molt papà, però el que si podem és escoltar-nos amb l'Ànima, i continuar aprenent a assaborir l'important, el temps, eixe que s'escapa ràpid i que a vegades ens satura.
Sóc ja major, papà, però molt jove emocionalment, no tinc edat, només em centre en les meues il·lusions quan em pesen les penes, i llavors et recorde, i et sent, i t'escolte en silenci per a ser fort.
Mai t'oblidaré, ni en este món, ni en cap, sempre estaràs en mi, i no perquè sigues perfecte, ni jo tampoc, sinó perquè em deixes el millor de tu, ja ho vaig agafar amb o sense el teu permís, m'ho vaig apropiar des de sempre, per a fer-ho créixer dins de mon.
Mai t'oblidaré, ni la gent tampoc, eixes que et van conéixer i et coneixen i recorden a eixe home educat i amable.
"Tens els teus defectes, com jo, però els oblide quan pense en tu, i et mire i el teu ja quasi no em veus, però em sents."
Mai t'oblidaré, perquè llavors m'oblidaria d'una part de mon, i estaria incompleta, i això no pot succeir, perquè em necessite tota.
Perdona si a vegades se'm ressenten les entranyes i perd la calma, ho intente, però ja saps ... sóc com sóc, jo mateixa, i m'agrada com sóc, és més, cada dia lluite un poc més per ser més com sóc, i això m'encoratja en els meus pitjors moments.
Mai t'oblidaré, no ho faces tu. Estic convençuda de que sempre em recordaràs, de la forma que siga, dins de tu estaré inevitablement.
Deixe ja esta carta, que segurament no et llegiré, perquè no sé si seria capaç ara, però més avant escriuré moltes coses de la gent com tu, per a intentar recolzar a tots aquells que puguen defallir quan ja no els reconeixen."
Mai t'oblidaré, no ho oblides, et vull molt papà, i done gràcies a Déu o a qui siga per haver-me donat l'oportunitat de conéixer-te.
La teua filla...
Elisa Peris